«Mirar guenyo» o guerxo, és una desviació de la línia recta dels ulls, provoca tenir la vista torta i afecta la visió. Col·loquialment en deim «Mirar a la biorxa». Per altra banda «és ben llosco» es diu de qui és curt de vista i «no pot veure un bou a quatre passes».
Poques coses empipen més que tenir una busca o un destorb als ulls. Un uixol o urçol és la inflamació de la parpella per un granet que treu pus i fa que et despertis amb les pestanyes aferrades. Si tens un ull fet malbé el tens «a la virulé» i si està ennegrit per un cop es diu tenir un «ull de vellut», «un ull blau» o l’anglicisme «ull blec».
Aquests dies ha començat a Brasil una nova reunió global -ja en duen 30!- sobre l’emergència climàtica. L’informe «Estat de l’acció climàtica» deixa el món retratat, amb el pas canviat i anant a l’inrevés. De 45 indicadors no s’acompleix els objectius en cap ni un: des de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el malbaratament alimentari, l’agricultura sostenible, la desforestació, estem arrasant ecosistemes i la biodiversitat a tota pastilla, no es regeneren els espais assolats… fins i tot les renovables, que s’han multiplicat per 8 al món, haurien de créixer el doble de ràpid.
Tant com va els impactes son més palpables, emperò els països no es prenen la situació amb la gravetat que caldria i no segueixen els passos marcats per la comunitat científica. Cedir a les pressions de les multinacionals de la contaminació, és no veure-hi més enllà de «sa punta des nas».
Ens hem posat una bena als ulls per no veure les coses com són en realitat. Fins quan hem d’aguantar la negació climàtica dels que han decidit seguir guenyos i lloscos? Fins que no quedi cap bosc? Fins que els espais naturals verges siguin tots degradats? fins que a 45 graus la gent s’ofegui pels carrers?… La negació climàtica causa mal, al Consell mateix en tenim un parell, que són molt lliures de decidir viure enganats, però no haurien d’enganar els altres.
