Trump, aprofitant la mort de Charlie Kirk, ha catalogat el moviment Antifeixista com a organització terrorista domestica. És estrany, perquè Antifa no és una organització, no és una associació, no és un partit polític. Qui són els seus representants? Com es milita a Antifa? Com s’organitzen? Quins són els seus canals de comunicació? Si jo anés als Estats Units i em poses una camiseta que poses: «Fuck Hitler» seria considerat com a terrorista? És com prohibir el col·lectiu LGTBI, qui són els líders d’aquest col·lectiu? Com s’organitzen? Com es milita? No es pot prohibir un moviment antifa o el col·lectiu LGTBI, és com prohibir el liberalisme o el marxisme o el feixisme, no pots prohibir una ideologia.
Queda clar Trump i el seu entorn ho saben, i a més a més, aquest tipus de llei als Estats Units tenen una difícil aplicació, ja que xoquen frontalment amb la primera esmena que protegeix la llibertat d’expressió, reunió… Per tant, per què ho fa Trump?
Trump no acabarà amb la democràcia del seu país d’un sol cop, sinó que anirà fent a poc a poc, l’anirà desplomant, dessagnant el sistema democràtic nord-americà. Ja, el 6 de gener del 2021, va intentar anul·lar l’elecció de l’expresident Joe Biden, argumentant que li havien manipulat les eleccions. Després va ser repudiat, i quasi legalment eliminat, on se’l va acusar de cop d’estat, de pagar els serveis d’una actriu porno amb diners de la campanya, de robar papers confidencials amb plans per atacar l’Iran.
Però va guanyar les eleccions, i amb tornat amb tot, ha col·locat a youtubers, conspiranoics, i presentadors de la Fox a les secretaries (l’equivalent al que serien els ministeris aquí). I ara amb la prohibició de l’antifeixisme, dels grups antifeixistes, que ningú sap quins són, tornem a l’època de Ronald Reagan, de la caça de bruixes, on la persecució d’aquests grups sempre ha estat l’eina clau per defensar aquest model nacionalista americà. On espanten a la gent amb una amenaça interior, en l’època de la guerra freda eren els comunistes, avui en dia són els antifeixistes, i els comencen a perseguir en nom de la seguretat nacional. Trump inventa un problema i es col·loca ell com el que té la solució.
Però «prohibir» als antifeixistes, no ho fa per una raó política-social, també per una raó econòmica. Els grans empresaris durant la caça de bruixes se’n varen adonar que si acusaven els líders sindicals de comunistes denunciant-los als serveis d’intel·ligència, aquestes agències, com l’FBI, s’infiltraven dins aquestes organitzacions i les rebentaven des de dins. Açò debilitava la lluita sindical, i per tant facilitava la vida a l’empresari.
Ara Trump, s’ha trobat amb una gran resistència sindical a l’hora de fer reformes en la indústria petroliera, i sap que en un futur, hi haurà moltes mobilitzacions en contra del seu govern. Els Estats Units s’estan convertint en un estat policial, on els cossos i forces de seguretat tindran un major protagonisme. Ja veiem com Trump està enviant la Guàrdia Nacional als estats on governen els demòcrates, interferint directament en la seva sobirania, i amb la justificació de què com que no governen els seus, aquests estats són paradisos per al crim. També està amenaçant en retirar el finançament que prove des de l’estat central a diferents estats, com Nova York. És com si aquí Pedro Sánchez deixes de transferir diners a les comunitats autònomes que no li segueixen el joc. Trump està forçant la democràcia americana, forçant l’enfrontament entre els estats demòcrates i el govern central república, portant al país nord-americà a un escenari de guerra civil.
Açò vol tornar a fer Trump, però ja que l’URSS ja no existeix, necessita un altre terme, una altra «organització», un altre ninot de palla. Trump va a per totes, i el pitjor de tot és que l’oposició, els demòcrates no s’han adonat, ja no existeix la moderació, perquè Trump ha agafat el centredreta americà i ha anat fins al final. La moderació ja no existeix, la polarització sí. L’esquerra mundial s’ha de tornar a vertebrar, cares noves, idees noves, mètodes nous. Si els altres apreten, més s’ha d’apretar.
