Diu el diccionari Català-Valencià-Balear: «el mannà és l’aliment miraculós que plovia del cel damunt els israelites durant llur pelegrinatge pel desert»; cast. maná
ES BRUNDELL DE PA
A una casa meca dels encontorns d’Alaior, en es camí de Torrauba, hi vivia una família nombrosa i pobríssima. Pare i mare, estreixinant-se fent feina, en prou trebais podien mig as-saciar tantes boques. Un vespre, a hora de colgar-se, un pobre pelegrí es presentà demanant, per amor de Déu, un mos de pa i un racó per passar sa nit. De pa, n’havia quedat un, menudet, damunt es ravol; però no bastava per es berenar de l’endemà. Quan tornarien a pastar? A la casa no hi havia farina, ni gra de què fer-la. Reberen amorosament es pobre pelegrí; posaren a sa taula es panet orfe, damunt un cànyom més blanc que la neu; i, fet es saliaigo broix, casolà, es pelegrí es prengué una bona escudella de sopes. I per descansar li donaren es llit millor de la casa. Des panet en quedà un brundell, que deixaren damunt sa taula per es berenar des pelegrí. A l’endemà, quan s’aixicaren, es pelegrí ja no hi era a la casa. A sa taula, damunt es cànyom, hi havia es brundell de pa, que hi quedà es vespre. —Se l’haguera pogut endur; per noltros no n’hi ha per començar…
I, maquinalment, perquè ho feia cada dia, sa mare bullí es saliaigo (I’m aquesta sopa pagesa no posava dins l’olla ni oli ni cap greix, com avui se posa, i per açò se li ha modificat el nom: ara en deien «oliaigo».), i des brundell de pa, llescant-lo, omplí es plat de foc de ses sopes, sa racció habitual de sa família…, i encara quedà un bon brundell de pa. —La manna, la manna! exclamaren tots. I d’ell ne dinaren i soparen; i es brundell, la santa manna de Déu, durà fins que van haver replegat per fer pastarada. I mai més aquella família patí de falta de pa; molt al contrari, semblà que en aquella caseta meca s’abundància hi vessava contínuament, de manera que sa gent veïnada coneixia els seus casolans per l’amo Avença i madò Avença. I així s’han conegut, fins no fa gaire, els seus descendents. I avui, en es camí de Binicossitx, i veïnat de Torrauba, hi ha un llogaret que es diu Son Mannà.
