Una de les coses que més il·lusió em feia com a mare era l’inici del curs escolar. Tant se val si es tractava de l’escola infantil o de la universitat: els preparatius, les ganes, l’energia per encarar nous reptes, les amistats que naixien, el professorat sempre proper, la participació en les associacions de famílies… m’alegraven molt.
Cada etapa del camí es vivia com una petita festa.
El conseller d’Educació i Universitats del Govern Balear, Antoni Vera, ha enviat una carta a totes les famílies per donar la benvinguda al curs 2025-2026. En ella, apel·la a la il·lusió compartida, i recorda també la responsabilitat que recau en l’àmbit familiar.
Explica que s’han aprovat nous currículums, amb més presència de les matemàtiques i les llengües, i una aposta decidida per la comprensió lectora, l’expressió escrita i el pensament lògic. Que s’han invertit més de 80 milions d’euros en infraestructures, i s’ha prohibit la venda de begudes energètiques —una mesura que, si no vaig errada— prové de la normativa estatal. (Reial decret de Menjadors Escolars Saludables i Sostenibles).
Diu que també s’han escoltat les inquietuds de les famílies sobre l’ús excessiu de pantalles, i s’ha decidit limitar-ne la presència en l’educació infantil i els primers cursos de primària. El conseller afirma que volen que els infants aprenguin amb el cap, amb el cos en moviment i a través de relacions humanes reals.
«Com a conseller, no m’agrada perdre temps en discursos buits. El que importa és que el sistema funcioni, que els docents tinguin les eines necessàries per fer la seva feina, i que cada alumne tingui l’oportunitat de créixer amb solidesa acadèmica i valors clars».
Per tot això, demana la implicació de les famílies i desitja un curs ple de sort i bons moments.
Quan jo era petita, el Conseller d’Educació del Govern no escrivia als meus pares. Ni discursos plens ni buits, simplement, no en feia. Tampoc cap polític va intervenir directament quan el meu fill o filla estudiaven. Cadascú, assumia el seu paper.
La manifestació de les famílies de les aules UEECO de l’Institut Pasqual Calbó ha tingut molt de ressò en els mitjans. Els pares van denunciar la falta de professionals especialitzats, insuficiència de materials adaptats i la inexistència d’un transport accessible. Realitat que limita el dret fonamental d’una educació de qualitat i condemna molts alumnes a l’exclusió. «Necessiten i mereixen aquests recursos per aprendre i créixer com la resta dels alumnes, amb dignitat».
Javi Blay, en qualitat de pare, va llegir el manifest davant la Delegació del Govern, reclamant una estructura sòlida i estable. Les paraules de Blay que he escoltat en les xarxes socials, van ressonar amb força, deixant empremta per la seva autenticitat i contundència: «no és només una manca de mitjans, és una violació dels drets dels nostres fills i filles. És una injustícia que afecta no només l’alumnat amb necessitats especials, sinó tota la comunitat educativa que es veu impotent davant un sistema que no dona resposta a les seves necessitats reals».
Rallant de discursos… entre la propaganda i el sentit, hi ha una elecció discreta que ens modela per dins.
