L’acte de benvinguda serà a les 12 hores a la plaça Constitució, en què els improvisadors de cada regió i cada illa oferiran una mostra amb les seves peculiaritats. Hi haurà més d’una vintena de Catalunya, sis de la Comunitat Valenciana, més d’una trentena de Mallorca i una quantitat similar de Menorca.
Correbars
Després d’un dinar de germanor dels participants i expedicionaris, el capvespre entre les 16.30 i les 20.30 hores se celebrarà un corre-bars amb el següent itinerari i horari: Bodega Victòria (16.30 h), bar Orfeó Maonès (17.30 h), bar Infanta (18.30 h) i bar Nou (19.30 h), una activitat que la presidenta de Soca de Mots, Annabel Villalonga, que també és glosadora i sonadora, qualifica de vertadera essència de la glosa, en què improvisadors, sonadors i públic viuen la glosa de manera més propera. Finalment, a les 21 hores, tindrà lloc una mostra conjunta d’improvisació al Claustre del Carme, que acabarà just a la mitjanit.
La dinàmica dels correbars és la següent, segons explica Annabel Villalonga. Cada un dels bars serà el protagonista d’una manera d’improvisar, per la qual cosa a la Victòria serà la valenciana, a l’Orfeó la menorquina, a la Infanta la mallorquina i al Nou la catalana. «Començaran tres o quatre improvisadors de cada terra i, després de deu o quinze minuts d’actuació, s’hi posa tothom, donat que sabem fer cant improvisat. Per exemple, si els catalans fan uns garrotins, jo també m’hi ficaré si trob que hi ha tema i crec que hi puc entrar», assegura Villalonga.
Varietat
La celebració aquest dissabte a Maó de les «12 hores de glosa» és una excel·lent ocasió per gaudir del cant improvisat de Catalunya, Comunitat Valenciana, Mallorca i Menorca, que tot i compartir una mateixa llengua i algunes qüestions tècniques d’aquest art, també presenten unes particularitats que els diferencien entre ells.
Per començar, destaquen els diferents noms que reben les composicions en cada indret. Glosa és diu a Menorca i Mallorca, tot i que la improvisació es fa de diferent manera; a la Comunitat Valenciana hi ha dos tipus, les albaes i el cant d’estil; i a Catalunya la varietat estilística és més gran, amb els garrotins procedents de Lleida; les nyacres de l’Empordà, les corrandes de Catalunya central i les jotes a l’Ebre, entre moltes altres.
Així, Villalonga assenyala que les qüestions comunes entre les quatre regions i illes són que les gloses o estrofes estan formades per versos heptasil·làbics, la rima és consonant i presenten dues terminacions, és a dir, hi ha dues rimes en cada una d’elles. Per altra banda, assenyala que les diferències tenen a veure amb les tonades i l’estructura poètica, «a Menorca es fan porgueres de sis, set o vuit, perquè és bastant tancada, a València també és molt tancada i fan quintilles, a Catalunya són quartetes i Mallorca és més indefinit en no tenir instrumentació que acompanyi l’improvisador», assegura.
Improvisadors i sonadors
A Menorca i Mallorca solen glosar entre dos i quatre glosadors, a Catalunya el normal és que siguin quatre i a València són dos els que canten les gloses que prèviament els ha dit a l’orella un versador que realment compon les gloses. «Menys els mallorquins que canten sense músics, a la resta sempre n’hi sol haver. A Menorca hi ha un sonador amb guitarra, a Catalunya solen ser més, però aquesta vegada seran dos (una guitarra i un acordió), a València solen dur guitarra, guitarró i en aquest cas ve un oboè, però a vegades hi ha una tarota i un clarinet, sempre hi ha un instrument de vent», subratlla Villalonga.
La glosa menorquina llueix a la Casa de Menorca a Barcelona
