Duia la falda molt curta

El que sí he pogut triar és no veure cap dels clips que circulen ara per tractar de justificar com eren d’horribles les opinions d’aquest seguidor de Donald Trump. Intenten estendre el missatge que el van matar perquè era un «feixista que havia avivat la violència» i es queden tan amples. La resposta és que ens hauria d’importar un pebre si estam o no d’acord amb les seves posicions. És increïble haver de recordar que la discrepància política no es resol amb un tret al coll o que les idees es combaten amb idees. I què passa si algú excedeix els límits de la llibertat d’expressió amb injúries, calúmnies o odi? Que el duim als jutjats i no a la foguera.

Però no tothom ho entén: «Lo que tenemos aquí es cómo terminan los discursos de odio y de violencia que se siembran a un lado y se recogen a los dos», deia el conductor del programa dels matins a TVE. Culpar a la víctima de l’agressió que ha patit recorda al que es feia quan la violència contra les dones estava normalitzada i es qüestionava si durant la violació ella havia tancat prou les cames o si duia la falda molt curta.

És la mateixa immoralitat dels anys de plom d’ETA, quan es distingia si el mort era guàrdia civil, militar o funcionari de presons. Llavors semblava que hi havia certa justificació, diferent a posar la bomba enmig d’un supermercat. El problema és que després es va ampliar l’espectre de víctimes assassinables a periodistes i regidors. Tot perquè anaven provocant.