És molt trist que prou èxits de tot tipus d’aquesta illa es vagin abandonant arrossegats per maneres de fer que no són les nostres. Uniformar sistemes a vegades és dels errors més lamentables contra la idiosincràsia de cada comunitat. La mirada de massa menorquins que dirigeixen avui es restringeix a allò que coneixen, a una experiència personal massa limitada quant a opcions. Reclamen recerca i innovació, i les dues coses els espanten. Menorca ha fet i fa coses interessants en educació perquè va saber innovar en contra de l’ordinari de llavors. Açò no vol dir que no haguem comès també grans errors. Ser conscients d’errors i encerts ens hauria de portar a solucions més intel·ligents també avui, més enllà d’embuts, d’impotències i immobilitats institucionals. La gestió mediocre en allò que és públic no hauria de ser un obstacle per a les iniciatives de la societat.
D’un passat més llunyà podríem destacar l’aposta pels moviments populars en favor de l’educació sense esperar l’administració de l’època corresponent. Ja en aquelles etapes la consciència minoritària però potent de col·lectius de base va portar a la generalització d’ofertes educatives molt per davant d’altres llocs. Només esmentarem … La didàctica innovadora per ensenyar la llengua va estendre el coneixement del català a gairebé tota la societat. En paral·lel, l’estudi i l’estima pel territori (coneixement del medi) va aconseguir arrelar un sentiment de pertinença que es manté (es van editar nombrosos estudis i publicacions de gran valor – entre ells, el primer llibre per estudiar l’illa, Meloussa – mapes, rutes itineraris…). Es va recuperar el llegat de la cultura popular (rondalles, refranys, embarbussaments, contes, cançons, dites, gloses…). L’educació artística i musical van entrar amb força amb noves metodologies. El treball per projectes i els enfocaments constructivistes en l’ensenyament de les matemàtiques van consolidar innovacions i foren objecte de publicacions valuoses (com Repensar l’aprenentatge de les matemàtiques, Ed. Graó). Els premis Sant Antoni, impulsats per Joan López des del Consell Insular, van ser un dels suports institucionals més rellevants.
Més recents van ser i encara són, en part, les següents iniciatives.
L’ESCOLA DE PERSONES ADULTES DE MENORCA. A finals de la dècada dels 80, un grup de professionals entorn del lideratge de Marc Genestar, Amador Alzina, Isabel Ferrer i molts altres mestres acompanyats de l’Associació d’Alumnes van constituir un moviment que va generalitzar la formació reglada, no reglada, d’oci i professional per a adults als diferents pobles de l’illa. El protagonisme, tot, era del col·lectiu. La Conselleria (Del. Prov. d’Educació primer) observava, callava, acompanyava i aprenia. Açò va fer estendre oportunitats, matriculació i resultats.
LES ESCOLES INFANTILS. En la dècada dels 90 les famílies i les mestres d’infantil van crear per mitjà de les APIMA els primers serveis educatius en aquesta etapa. Vicenç Arnaiz i totes les seves col·laboradores van dignificar les condicions de l’atenció i el saber de les metodologies. Ajuntaments i Consell s’hi van sentir obligats i van acompanyar el projecte que va situar Menorca molt per davant de les característiques d’altres llocs. Es va fer tot des de Menorca.
LA XARXA D’ESCOLES MUNICIPALS DE MÚSICA. També va ser a la dècada dels 90 que van començar a sorgir les escoles municipals de música. Han estat el substrat del boom musical de l’Illa. Una part fonamental de la formació íntegra que han adquirit molts jovenets de les darreres generacions. El complement més brillant de l’educació no formal. La base de moltes experiències culturals de poble que han arrossegat la resta de la família a participar de la cultura. Mestres de música, famílies, aficionats, ajuntaments i mecenes han construït un model que no és igual a la resta de les illes. I que per açò no té el tractament institucional balear que hauria de tenir.
Potser aquests exemples serien alguns dels rellevants, que ens permet entendre que els èxits tenen molt a veure en adequar les fórmules i els lideratges als llocs on s’han de desenvolupar i d’on neixen les motivacions.
