El que la mar et torna

Una caminada imprevista sota el sol calorós de migdia te du fins a la platja verge coneguda. La zona humida del darrere és plena, se nota que darrerament ha plogut. Les llargues i pausades ones escumoses moren a l’arena; elles l’han tret de la mar.

Des del pujol on arribes és divisa amb facilitat, arrebossat d’arena, entre dos palets abandonats i vestit, amb les sabates posades…; té un guardapit cridaner. Set persones, algunes d’elles uniformades, el custodien. D’on venia?, a on es pensava que anava?, quins eren els seus anhels?

En algun lloc d’una altra riba, una mare, una família o uns amics deuen esperar amb il·lusió les notícies que mai no rebran.

Li fareu l’autòpsia, li aplicareu la normativa vigent, com si fos un dels vostres, i, passat el temps, si ningú el reclama, anirà a parar a un nínxol, enfora de casa, sense flors, sense nom. Mentre, seguireu indiferents amb les vostres egoistes i complicades vides, ignorant que amb un poc d’intel·ligència, encara que fos artificial, i molta empatia, podríeu resoldre el gran drama humà que un dia vos enfonsarà.

RebeccaW

Rebecca es una apasionada del marketing digital y una dedicada líder de equipo. Le encanta probar y compartir los últimos conocimientos sobre las tendencias de la industria, el crecimiento del mercado y el análisis de palabras clave con el nuevo algoritmo de Google y otros motores de búsqueda. Ella sabe efectivamente cómo el contenido alimenta diferentes subconjuntos del plan de marketing y comprende cómo desarrollar y compartir los activos de contenido en los canales correctos.

Enlace de origen : El que la mar et torna