La fotografia que acompanya el text, de les obres amb maquinària pesada a Rafal Rubí, no correspon a una aparent mort anunciada del conjunt de les navetes, com es podria pensar de tot el procés actual, dirigit per la Conselleria de Mobilitat, i a on la protecció del monument, i les accions que podia haver pres la Conselleria de Cultura per garantir-la, són inexistents. En realitat es una imatge que vaig prendre als anys 70, a on Antonio Seguí S.A., dirigida pel reconegut arabista i director del Museu de Mallorca D. Guillem Roselló, està restaurant una de les navetes. Allà comença la meva vinculació amb Rafal Rubí. Podríem iniciar un debat sobre l’autenticitat del monument, però ningú s’ha queixat, i les navetes, durant anys, han estat un monument perfectament visible des de la carretera general. Per facilitar-ho, el Consell prenia cura que la vegetació no envaís el monument, eixermant regularment el bosc, fins a l’arribada del terrabastall de la carretera.
Diguem en primer lloc que el projecte de la carretera no es pot considerar incorrecte, com no sigui per la manca de carrils lents que facilitin l’avançament, amb la supressió del curt tram que havia previst el projecte inicial en la part executada de la carretera. El projecte està redactat per professionals qualificats que, no obstant, no tenen cap qualificació ni competència en el tractament del patrimoni monumental, com són les navetes talaiòtiques. De fet, el projecte es redacta el 2012 i no es fins el 2014 que el PP aprova una delimitació patrimonial de protecció de les navetes, que ni tan sols evita la possibilitat de construir un bouer entre les dues navetes, tant escassa és la protecció. El criteri podria haver estat diferent, considerant les dues navetes com a conjunt, però hauria afectat a la carretera. Poc després, el 27 de desembre del 2014 quasi 2.000 persones es manifesten en contra de les «rotondes» o interseccions a doble nivell. Contra totes, no per protegir el patrimoni monumental, sinó per una percepció que es transformava l’Illa, tot i que el disseny del projecte recollia correctament els criteris de redacció de projectes pel nivell de trànsit existent, tot i que també s’admeten excepcions per raó de la protecció territorial.
A començaments del 2018, quan ja es va observar com la intersecció de Rafal Rubí afectava les navetes, a menys de 50 m de la nova infraestructura, un grup d’entitats socials i professionals reclamen al Consell la demolició d’aquesta intersecció i no cap altre. ¿És possible suprimir la intersecció? Òbviament sí ho és, ja que a l’Argentina per un costat, i cap a Maó per l’altre, hi haurà canvis de sentit amb els quals, perdent uns pocs minuts, els pocs cotxes que emprèn els camins transversals poden suplir la «rotonda» eliminada.
¿Què va fer l’esquerra, havent guanyat les eleccions, en part, gràcies a la confrontació de la carretera, que va donar 3 consellers al grup Més? Va gestionar canvis de normativa, com la Llei de Carreteres de Balears, i també comptava amb la nova Llei d’Urbanisme 12/2017 que obliga a mitigar l’impacte de noves actuacions sobre els béns patrimonials. Es va introduir la normativa sobre paisatge al PTI. Però el Consell no va saber esquivar la posició contrària dels enginyers de Mobilitat, dels redactors del projecte i del CICCP, que, tots en bloc, van sostenir que era més barat (i segur, òbviament) acabar el pont que fer la demolició, i que modificar el projecte podria implicar una condemna per prevaricar. Qui conegui la Llei de Contractes del Sector Públic sabrà que no és així, però sembla que la pressió va funcionar i, fins i tot, es va condicionar l’opinió dels Serveis Administratius, per paralitzar la decisió política de demolir el pont. La pressió ha continuat des de molts àmbits, fins i tot a la premsa, publicant una foto difícilment creïble, amb dos camions simultàniament, un al camí de Rafal Rubí i un al d’Algendar, esperant per accedir a la general, o s’ha dit, sense miraments, que el pont elevat seria un mirador damunt el jaciment, o que una cosa és la carretera i una altra les navetes, com si no s’interfereixen.
En tot aquest temps, la Conselleria de Cultura i Educació no ha dictat cap norma que millori la protecció de Rafal Rubí. Sembla que a ningú li interessi aquest aspecte. Pot ser més important fer que Més s’hagi d’empassar la construcció del pont després d’haver guanyat 3 consellers en el 2015 protestant per la carretera, que gestionar correctament la protecció dels béns patrimonials, vetllant per la seva protecció. Hem de ser conscients que l’estructura del Servei de Patrimoni està mancada de recursos, i s’ha demanat al Consell repetidament que contractin un arquitecte especialista en Patrimoni, que pugui contribuir a aquestes feines. El fet és que, des del Servei, no s’han considerat unes normes de protecció del paisatge del PTI actualment vigents, la Llei d’Urbanisme de 2017 i, diguem també el sentit comú que necessitem per resoldre quines són les prioritats, si gestionar i protegir el patrimoni, o consolidar un enfrontament polític que no és gens desitjable quan afecta el territori.
2 FINS ARA EL CONSELL ha cercat la proximitat d’ICOMOS, segurament per poder fer valer la seva iniciativa constructora a Rafal Rubí. El febrer de 2023 es va constituir el Comité Científico Nacional de Gestión del Patrimonio Arqueológico, a on es van incorporar Alicia Castillo, Simón Gornés, Amalia Pérez-Juez i Jordi Tresserras, entre altres, tots aquests relacionats amb activitats a Menorca, com a membres del Comitè de ICOMOS. El juliol de 2024, l’expresident Jordi Tresserras redacta un informe d’Avaluació d’Impacte Patrimonial. Més que parlar del patrimoni i del paisatge que, per altra banda, ja està tractat a les Directrius de Protecció i Unitats de Paisatge del PTI vigent, l’informe descriu el projecte de la carretera, i no proposa gaire més que la barrera vegetal, ja existent. A la vista que l’informe de Tresserras centra el seu redactat en repetir les determinacions del projecte de la carretera, donant molt poc contingut a la protecció dels monuments talaiòtics, em vaig adreçar al president actual de ICOMOS-España, pregant que analitzés el tema. L’informe podria comprometre la credibilitat i el prestigi de la pròpia Institució.
Finalment, sense esperar la validació de la UNESCO, s’ha aprovat a tota pressa el projecte de la carretera, el nou que és el vell, després d’invalidar per un presumpte desconeixement de la identitat dels representants, les al·legacions d’alguns organismes. Un recurs fora de juridicitat, més aquí a on ens coneixem tots, per tenir l’expedient una mica més net, llançant alguns documents a la paperera. ¿Valia la pena tant d’incompliment per un objectiu que no és més que el «trágala»? ¿No seria millor actuar sobre el territori amb més equanimitat, sense forçar i tensar el descontent, i evitar la desprotecció dels béns patrimonials? Perquè, tot i aquella foto de portada del diari, molts pensem que la intersecció de Rafal Rubí és perfectament prescindible, i voldríem tornar a veure les navetes com fa 10 anys enrere, com una part del nostre paisatge natural i de la nostra història.
