Com deia l’economista i militar retirat Jesús A. Núñez a la seva conferència a l’Ateneu, conferència que ha tingut més de 100.000 visualitzacions, Europa és actualment el lloc del món on es gaudeix la millor qualitat de vida. En conjunt Europa té una economia potent i fins ara els governs nacionals han tingut polítiques redistributives de la riquesa. Aquí es recapten impostos i bona part ho invertim en la sanitat i educació públiques, pensions i suport social.
Però el model europeu pateix una enorme agressió entre altres coses perquè els ciutadans americans van donar el poder a un senyor que representa exclusivament els interessos dels ultrarics amb total manca d’escrúpols. Encara que ho sembli, no és un pallasso inofensiu, és un perillós baluard de la política ultraliberal. La seva obsessió és reduir a la mínima expressió els imposts als americans rics i com a conseqüència la resta del món hem d’aportar els recursos econòmics que necessita l’administració americana per la seva política expansionista. Per aconseguir-ho imposa un augment exponencial dels aranzels a tot el món, ho fa perquè té la força i el poder per fer-ho. A la vegada vol que els països de l’OTAN pugin la seva despesa en armament fins el 5 per cent del PIB, suposo que amb la pretensió que els europeus dediquem aquests diners a comprar armes americanes ja que són les més avançades. Els líders europeus, que actualment són dretans, no han aixecat un dit en contra dels desitjos de l’egòlatra, no sabem si per coincidència ideològica o per temor a les represàlies del tirà, de fet s’han comportat com a vassalls.
Bé, com saben, el president espanyol Pedro Sánchez ha estat l’únic que li ha plantat cara, segons molts comentaristes ho ha fet per desviar l’atenció dels casos de corrupció del PSOE, però és innegable que ha estat valent i també ho ha estat demanant reconsiderar les relacions UE-Israel per la seva guerra genocida contra els desesperats, famèlics i indefensos palestins. Per contra el secretari general de l’OTAN Mark Rutte, el polític neerlandès del PP europeu que impulsà les polítiques austericides als països del sud d’Europa als quals denominà «PIGS» (porcs), s’ha desfet en lloances i s’ha humiliat vergonyosament garantint per escrit al capo del grup-OTAN, que Europa pagarà generosament, debilitant així la nostra posició negociadora. Però el capo ha fet públics els correus d’en Mark Rutte mostrant el seu menyspreu a Europa i al secretari general de l’OTAN.
2 A Mark Rutte no li ha servit de gaire ser un llepaculs perquè no ha entès que l’americà tan sols va a la seva i a satisfer a molts americans que volen veure humiliada Europa. En general els líders europeus no han obert boca davant l’autòcrata, però en privat la majoria considera totalment impossible arribar a aquesta despesa armamentista si no és a costa del benestar social. Els líders europeus, estan disposats a arribar a això? De moment Europa demostra ser incapaç de tenir una resposta unida, incapaç de cercar noves aliances i mercats alternatius com a resposta a les amenaces i agressions de l’administració americana, tan sols es veu un poc d’esperança en el sorgiment d’un corrent que promou una estratègia comú de defensa europea, cosa assenyada si la despesa en armament s’inverteix íntegrament a Europa promocionant una recerca seriosa per tenir independència tecnològica i militar respecte d’USA i/o Israel.
Entenc que Països Bàltics, Polònia, Finlàndia…, per la seva proximitat a Rússia estiguin més disposats a arribar al 5 per cent en despesa militar. Però la UE no té per què acceptar aquest disbarat, tan sols acceptant la proposta de Sánchez del 2,1 per cent, la UE ja invertiria dos vegades i mitja més del que gasta Rússia en defensa. Això seria positiu sempre que la inversió es faci des d’una perspectiva europea ben coordinada.
I aquí, què diu el senyor Feijóo? Està a favor de pujar la despesa militar fins el 5 per cent del PIB? Es posarà en pla Mark Rutte o defensarà els interessos dels ciutadans d’Europe i d’Espanya?
