En la darrera setmana, he conegut fins a 5 casos de persones que no els hi renovaran el contracte del lloguer, 2 d’ells amb fillets petits, i m’he demanat si aquesta crisi acabarà per expulsar els residents.
Menorca, una illa de somni per a moltes persones, s’ha convertit en un malson per als seus propis habitants a l’hora de trobar un habitatge digne. Des de la pandèmia, la situació ha empitjorat dràsticament, amb preus que han escalat fins a límits insostenibles per a la població local.
En pocs dies, i amb certa angoixa, m’han explicat distintes circumstàncies de companys i companyes que hauran d’abandonar les seves llars perquè, en finalitzar el contracte de 5 anys, els propietaris els ofereixen la possibilitat de renovar-lo, però amb condicions completament noves. Com que Menorca no és considerada una zona d’alta tensió de l’habitatge, la limitació del 3% d’increment en el lloguer no s’aplica, cosa que permet pujades molt més elevades. Això es tradueix en augments de fins a 200 euros mensuals, situant el preu del lloguer en 1.000 euros o més, una xifra desorbitada per a moltes famílies.
«He intentat rallar amb el propietari, però em diu que les condicions del mercat han canviat i que hi ha qui està disposat a pagar aquesta quantitat. I jo, què faig? He de marxar, però no sé on anar, perquè tot el que trobo està igual o pitjor. Em sento desplaçada de la meva pròpia illa». La situació de na Carla no és un cas aïllat. Com ella, moltes persones es veuen obligades a deixar ca seva, perquè el preu ha crescut sense límits en una illa que no es considera zona tensionada. Fins quan hauran de suportar aquesta incertesa?
El programa Lloguer Segur, impulsat pel Govern balear per incentivar els propietaris a posar pisos buits al mercat, ha tingut una acollida molt limitada. Les condicions exigides han fet que pocs propietaris s’hi adhereixin, i la manca de flexibilitat en els requisits ha dificultat la seva implementació. Sis mesos després, tan sols 20 habitatges, 18 a Mallorca i 2 a Menorca. Dit de manera quotidiana: un fracàs.
Les administracions també enfoquen cap a l’habitatge protegit, que pot ajudar a garantir accés a l’habitatge per a col·lectius vulnerables, però que no resol per si sol el problema dels preus del mercat lliure.
Perquè un municipi sigui considerat zona d’alta tensió i pugui limitar el preu del lloguer, ha de complir almenys un d’aquests requisits: que les famílies destinin més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer o hipoteca i que el preu de lloguer o compra hagi pujat 3 punts per sobre de l’IPC.
Els arrendaments a les Balears han crescut un 7,4 per cent el 2024, i un 6,42 per cent en els darrers tres mesos.
Una ferida que és cada cop més fonda, i que reclama mesures urgents que permetin accedir a un habitatge sense renunciar al lloc de feina que els agrada, i la terra que estimen. La situació actual fa que aquestes persones es plantegin el seu futur fora de Menorca, tornar als pobles d’origen després de viure aquí durant tota la seva vida. Un dilema que em duu a demanar-me: fins quan podrem sostenir aquest nou model de lloguer sense perdre la nostra identitat? Ja l’hem perduda, realment?
