Fer-ho bé no té premi

L’Ajuntament de Maó ha decidit revisar la taxa de residus i substituir el sistema basat en la superfície dels habitatges per un de nou que tindrà en compte el nombre de persones empadronades a cada domicili. L’objectiu, segons el consistori, és que qui més genera residus, més pagui, una mesura que obre el debat sobre com es mesura, exactament, la generació de residus a la nostra ciutat.

Noticias relacionadas

La proposta estableix una quota base d’uns 65 € anuals, amb increments o reduccions segons els habitants. Una família de quatre persones pagaria la quota base, una de tres, menys i una de sis, prop d’un 30 per cent més. El plantejament és senzill i aparentment equitatiu, però em planteja dubtes si realment mesura la generació de residus o només la mida de la família. Hi ha llars nombroses que poden estar reciclant amb rigor i d’altres més petites, que no ho estiguin fent gens.

M’he fixat que d’altres ajuntaments de Catalunya han optat per fórmules diferents, vinculant la taxa a la participació real en el sistema de recollida. En aquests casos, qui recicla correctament, paga menys, i qui no ho fa, més. Una opció més complexa, segurament, però també més justa ja que premia el comportament responsable en comptes del demogràfic. Mentre l’aposta de Maó es fer la taxa més justa a partir del càlcul cap a les persones empadronades, d’altres poblacions ho estan orientant cap a la participació ciutadana i a premiar o penalitzar segons conducta. Sistemes que no estan pensats per recaptar més sinó per conscienciar que cal fer les coses d’una determinada forma, ordenades i bé.

Enlace de origen : Fer-ho bé no té premi