González, hora de partir

González està en molta minoria, però no està sol: Guerra, Susana Díaz, Page, Lambán… l’acompanyen, amb la memòria perduda sobre les amnisties que es feren a Barrionevo i Vera, mentre ara es criminalitza l’amnistia que permet tornar a una certa normalitat a Catalunya. González compta, endemés, amb tot el suport de la dreta mediàtica, que li ofereix espai per a poder expandir les seves opinions contràries a Sánchez. Tertulians, directors de programes, dirigents dretans… tots afalaguen l’expresident, que es reuneix a la seva finca amb Aznar. No deixa de sorprendre que els que més varen calumniar, mentir i destrossar la imatge de González siguin ara els seus aliats. Mentre el partit socialista que el va emparar i protegir és ara l’objectiu de la seva fúria enfocada al secretari general. Ho va dir Rubalcaba fa uns anys: la lleialtat és fonamental en un partit i aquell que no ho sigui, el millor és que se’n vagi. Aquesta idea se l’haurien d’autoaplicar els noms que he dit abans: que surtin del PSOE si no creuen que la línia del partit i del govern és la que ells creuen. La gran majoria de militants estan amb el secretari general i entenen les dificultats que significa governar amb l’acosament brutal al que està sotmès el president, a més de tot el que passa a nivell internacional. El que és raonable i lleial és donar suport, sobretot en l’àmbit extern; i ser crític internament, sense orejar unes discrepàncies que, en aquests moments, són poc assenyades. L’amnistia era necessària. La posició d’Espanya a l’OTAN renunciant a plegar-se a Trump és una decisió correcta. És hora que es compleixin les paraules d’Aznar: «Váyase, señor González».