Quan veig que el Consell i el Govern promocionen la sobrassada de l’Illa i la carn-i-xulla pens tot d’una en les meves analítiques, en l’avís vermell al costat del número del colesterol. Ja m’agradaria poder contribuir més a tan deliciosa causa! No vull insinuar amb açò que l’administració estigui provocant un augment dels accidents cardiovasculars, perquè les indicacions al respecte són clares.Tant com difícils d’aplicar: moderar el consum i una dieta equilibrada.
Una de les dificultats de practicar una dieta equilibrada sense perdre l’alegria de viure és que costa tenir clar què és bo i què no. Busquin a internet sobre qualitats i riscos de la sobrassada. L’exemple paradigmàtic de la confusió són els ous, un dia el dimoni arterial i al següent un superaliment. I quan el metge diu que no passa res per menjar un pa amb sobrassada de tant en tant, no sabem quin temps ha de passar entre el primer tant i el segon, ni de quina mida pot ser el pa, si la miniatura dels bars per a menjamiques o l’obra mestra anual de sa Vessa mos fot.
Falten referències clares sobre la bondat de les coses, en general. El filòsof José Antonio Marina escriu a «El País» que la bondat és un dels dos ingredients de la vacuna contra la insensatesa. El problema és que el concepte de bondat cada vegada és més fluid, variable, subjectiu. Acab de llegir que anar descalç per casa és bo per a la salut i la higiene, un consol perquè ho he fet tota la vida en contra dels ultraortodoxos del calçat indoor. Igual demà algú diu el contrari, segurament basant-se en un estudi pagat pels fabricants de sabatilles. Així va.
Ara es qüestiona la bondat de tot. Fins i tot d’allò que un dia vam desitjar: energies renovables, un mínim de disciplina en l’educació, el turisme, els drets humans, el vi, Ancelotti, l’humor, la cultura general, la democràcia, ser solidari i acollidor, respectar la legalitat, emprar (erosiona) el Camí de Cavalls… Així no hi ha manera. La desorientació és inevitable. Si fins i tot hi ha un colesterol bo i un dolent!
