Ja fa 15 anys que el periodista i estiuejant a Menorca Iñaki Gabilondo va dir la recurrent frase que «Menorca desitja un turisme sense turistes». Sempre m’ha semblat una expressió buida, ja que ve a dir que es vol el que és bo del turisme (avantatges econòmics), prescindint del dolent (una gernació de turistes que ho alteren tot). És a dir, el que és obvi, el que voldria tothom. És com dir que un treballador vol cobrar sense treballar.
Ara mateix, Menorca ja aguanta prou turistes i més o manco s’ha arribat a un consens que no en necessita més dels que té. En els darrers temps, és evident, que s’ha intensificat l’animadversió vers el turisme. Però a l’hora de queixar-nos de l’actual saturació cal saber focalitzar bé el problema, i distingir entre el turisme (el model) i el turista (la persona). El turista no és el culpable de tot els que ens està passant, i si s’ha de cercar responsabilitats s’hauria d’apuntar al model turístic, que entre tots (uns més que altres) hem impulsat.
Tothom és o ha estat turista. I és ver que darrerament quan un visita alguna zona turística, no pot deixar de pensar com està influint en el lloc o a la població local, però el darrer que un vol és que li posin males cares, que el tractin malament o li recordin en tot moment els grans mals als que contribueix la seva visita. El mateix deu passar amb els turistes que visiten Menorca.
Sempre es diu que viatjar et fa ser més obert, i supòs que com a turista que has estat també et fas més tolerable amb els turistes que venen aquí. Ara bé, el problema pot arribar quan els menorquins per culpa de l’actual model turístic, que ha fet inassolible poder comprar una casa o ha disparat els preus, vegin que s’estan empobrint a marxes forçades, i ja no sol no podran permetre-se’n un viatge, sinó que el nivell de tolerància caurà en la mateixa proporció que creix la indignació. Igual llavors, si no es prenen ara les mesures necessàries, ja no es voldrà ni turisme ni turistes.
