Aina Gomis és graduada en Llengua i Literatura Catalanes a la UIB. Té un màster en Competència Lingüística i Literària i el màster en Formació del Professorat. L’any 2022 va obtenir la beca predoctoral FPI-CAIB per a un projecte de tesi que té com a objectiu estudiar la poesia menorquina contemporània des del marc conceptual dels estudis afectius, la geocrítica i l’ecocrítica.
Gomis, investigadora predoctoral del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General LiCETC de la UIB, afirma que en la seva conferència explicarà «com la poesia menorquina actual de qualque manera reflecteix els canvis territorials que hi ha hagut a l’Illa a conseqüència del turisme», un coneixement que surt de la seva tesi encara en elaboració sobre poetes de l’Illa dels segles XX i XXI, que duu el nom de «La producció poètica menorquina contemporània i la percepció cultural del territori: aspectes retòrics i pragmàtics», amb la codirecció de Mercè Picornell i Margalida Pons.
Poesia
Així, la investigadora predoctoral es referirà a poetes com Ponç Pons, Pere Gomila, Ismael Pelegrí, Llucia Palliser, Bep Joan Casasnovas, Guillem Benejam, Damià Rotger, María Alcázar, Anna Maria Ticoulat i Margarita Ballester, entre altres. Ho ha restringit amb el que està publicat o com a mínim accessible per Internet. «Encara estic fent la recopilació del corpus i no puc avançar unes conclusions definitives, però els poetes menorquins reinventen l’imaginari poètic quan la realitat més immediata és poc conciliable amb el mite del paradís, com ells necessiten reinventar la poesia per donar compte d’uns canvis que no són tan conciliables, tan assimilables amb el mite del paradís o el bucolisme», assegura.
Gomis assenyala que Ponç Pons i Pere Gomila il·lustren el seu compromís per a la preservació del territori i aborden la qüestió des d’un punt de vista molt crític, «Ponç Pons va molt bé pel tema del turisme i la seva visió crítica sobre com afecta el territori que, juntament amb Pere Gomila, tracten en molts poemes i més extensament el paisatge i els canvis socials i territorials que hi ha hagut. Per altra banda, Llucia Palliser en algun poema concret fa una reivindicació del ruralisme i la connexió amb el camp», afirma.
Finalment, Gomis explica que, a causa dels canvis urbanístics produïts a l’Illa a conseqüència del turisme, la poesia que fins al moment havia estat més bucòlica amb la idealització del territori, «necessita un poc reinventar-se i fer-se un poc enfora d’aquest mite del paradís precisament per no fer joc a la retòrica del turisme», subratlla.
Una poesia crítica amb els canvis que incidenixen en el territori
