L’apagada més fosca

Per fer entendre el que significa l’esport ens hem de fixar en una altra cita esportiva del dia a l’Illa, en el qual hi ha menys patiment pel resultat i considerablement més en les cares dels participants, sobretot si han sobrevalorat les seves capacitats. És la Trail Camí de Cavalls.

Si ens expliquen fa anys, no massa, que centenars de persones gastaran uns bons diners en sortir a córrer per un espai en el qual ho poden fer gratis qualsevol dels altres 364 dies de l’any, no ens ho creim. Si ens expliquen que, a més, dedicaran recursos a preparar-se i vestir-se, amb estètica gens discreta, per a una prova que només una minoria d’ells aspira a guanyar, ens ho creim menys. Per què ho fan, idò? El que troben polit ells, el que valoren és compartir l’experiència. És una quedada organitzada de gent amb interessos comuns més enllà de la meta.

Una part important de l’esport és social. La gent necessita espais per evadir-se, excuses per trobar-se i temes light a comentar. No podem estar tot el dia xerrant d’habitatge, la carretera o de com sortiran les analítiques. Ni volem dedicar tot el temps lliure a llegir poetes de la Menorca del segle XIX. És ver que l’esport té una perillosa tendència a l’exageració i a l’extremisme irracional (malaltís, fins i tot) a tots els nivells, però a la balança les coses bones pesen més que les dolentes. Sort a tots avui, perquè l’apagada d’activitat que cada hivern viu l’Illa serà molt més fosca sense LEB Oro ni Tercera.