Fa no res que m’he pres un cafè amb llet amb un amic de debò, d’aquells on els sentiments sincers i la complicitat en la mirada m’aboquen a escoltar-lo una mica més enllà de l’aparença de les paraules i, mentre juguem amb aquest temps dedicat a la trobada, anem arrelant una admiració mútua a glops de contradiccions o xarrups de coincidències.
No importa massa de què parlem. L’important és la percepció d’una ironia benèvola esmolada en la pedra de la reflexió i les emocions arrelades en valors humans. La nostres trobades tenen aquell punt d’interès mutu que treu espurnes, ja siguin d’un somriure o un plor, sense llàgrimes de cocodril.
Al estar ell enfeinat fins a les orelles, per aprofitar la temporada, sempre va una mica de cul i se’l veu passar cansat o endormiscat. En estar jo desenfeinat, en el sentit capitalista, il·lumino els nostres instants amb fanalets eòlics i solars que puc recarregar sense fotre brot; relativament parlant, és clar!
Tornant a la nostre trobada d’avui, hem comentat la notícia del dia: les amenaces del boig Trump, la seva fatxenderia de fatxa imperialista. «Coi! com crema i què amarg és el cafè», em va dir. «Saps quina paraula encaixa en la personalitat d’en Trump: la de macarró. Com aquells que, creient-se superiors, reparteixen cleques i fan basarda quan els veus en acció, mostrant la seva ràbia de malcriat ignorant i… d’amargat, com el cafè».
Tot d’una he caçat aquesta frase per emmarcar i, per no perdre-la, l’escric convençut que té raó, el meu amic. Mentrestant, en el televisor mut que penjava de la paret, anaven passant imatges quotidianes d’un colla d’impresentables que s’esforcen a fer-nos menjar valors podrits de bel·licisme i corrupteles: Àbalos, Koldo, Cerdán, Ayuso i la seva parella, Abascal, M.Rajoy, Aznar, Feijoo, Acciona, Netanyahu, OTAN, UE. Putin… i el rei de bastos: Donald Trump. Tota una missa negra!
Abans de dir amén, vull recordar-vos que Palestina, Gaza, no és una pel·lícula de terror i que per molt que tanqueu el ulls, la sang esquitxa i cap detergent del mercat no la treu de la memòria sense desgastar la nostra humanitat. Amén.
