Per la caixa lenta

Tots els clients hi guanyaríem si s’estén, perquè som molts els (babaus) que a vegades anam al súper frissant, intentam triar la cua més curta i omplim la bossa alhora que miram el mòbil i passam la targeta que duim a la mà des que entram. En aquestes situacions, pèssimes per a la salut cardiovascular (a més, sempre te deixes cosa), trobar a la caixa un client xerraire i parsimoniós és una llauna. És així, per poc solidari que quedi dir açò aquí.

Tenir opcions de velocitat permet escollir segons necessitat i estratègia. Amb la limitació de l’entrada de cotxes, Més per Menorca, l’impulsor amb Podem, celebra que s’ha aconseguit la possibilitat d’anar per la caixa ultra-ràpida i tenir-la ja aquest estiu, quan per decisions molt menys rellevants fan una lenta faràndula d’informes ornamentals, canvis legals, concursos d’idees, consultes populars, assajos, fòrums, glosats i prospeccions geotècniques.

Però el PSOE ja ha deixat clar que tria la caixa lenta, vol xerrar amb tota la dilatòria calma que li permetin els pactes presents i futurs, col·locar la senalla a poc a poc, perquè limitar és matèria sensible en el variable turisme, amb potencials efectes secundaris (acarnissades subhastes de taxis, navilieres que marxen, enyorar a qui hem limitat quan l’Illa no sigui moda, autoestopistes…). El PSOE no escull la caixa lenta per soledat, sinó per la seva companyia. Posa pausa perquè, en el fons, li fa poca gana cuinar amb aquests socis una restricció de cotxes que no l’apassiona i que, amb frisseres, pot ser indigesta.