Poesia de les coses petites

Vinculat familiarment amb del maonès Gumersind Gomila, Bourret conrea la poesia en francès i en català, la llengua de la seva branca materna, continuant així els passos del seu besoncle, un dels grans de la poesia menorquina. L’autor es reconeix un hereu poètic del seu avantpassat i d’ell ha après a cercar la sensualitat de la matèria física més primària.

“M’han confiat l’escriptura del besoncle adorat, una sorra calenta en mans de pescadors”, diu en els primers versos d’un dels seus poemes que acaba amb tota una declaració: “El meu cant és de pobres i d’humils passatgers, creuant la mar nostrada, amb ganes d’absolut”.

Poemes breus i versos d’art menor, hexasíl·labs sense rima, però amb ritme. Alguns els escriu de nit. Així ens ho confessa a “Plaer nocturn”: “És un plaer petit que m’acull a la nit: trencar de cop el son per posar-me a escriure”.

És un poemari que reivindica la llegua i que està escrita en català estàndard, amb una barreja de girs rossellonesos i també menorquins com ell mateix va dir a la presentació del seu llibre a Maó acompanyat del també poeta Pere Gomila.

Un llibre escrit amb el cor que ens regala una poesia juganera i alegre, tal com ho és personalment aquest catedràtic jubilat de la Universitat Paul-Valèry de Montpeller i poeta prolífic.

Per defugit l’oblit

Michel Bourret

Edicions Paraules

108 pàgines