Quins rituals feien els menorquins a la prehistòria?

Es tracta d’un conjunt no molt nombrós, però s’han pogut determinar unes sis-centes restes i quasi totes són cabres, bens i porcs. A sa Mola crida l’atenció que predominen els animals molt jovenets, un fet que es pot veure a través de les mandíbules i la gran quantitat de premolars de llet que són els ossos que dominen tot el conjunt. «Gairebé les restes que es van dipositar al pati són d’animals molt jovenets, una cosa que no és freqüent en el dia a dia de les comunitats talaiòtiques, normalment es maten en unes edats més avançades, tant les cabres, ovelles i porcs se sacrifiquen abans d’un any de vida i en el cas dels porcs la majoria d’ells són més joves de sis mesos», assegura Ramis.

Una altra cosa que crida l’atenció als arqueòlegs és que no es troben tots els ossos de l’esquelet, sinó que hi ha unes parts molt concretes, és a dir, sobretot dominen les restes de dents i mandíbules, també hi ha alguns fragments de cranis. «A molta més distància tenim un conjunt, tant en el cas de les cabres i bens com de porcs, de radis i tíbies, és a dir, de la part inferior de les extremitats. I, en canvi, per exemple, no hi ha vèrtebres, costelles, no trobam restes pràcticament de la part superior de les extremitats. El que s’ha dipositat allà són restes corporals que tenen poc rendiment càrnic la part inferior de les extremitats, les mandíbules, són ossos que no tenen carn adherida, veim que hi ha una selecció d’aquestes parts», assenyala.

A més, en els ossos no s’han trobat cremades i les marques de talls són també molt escasses. «Bàsicament, al pati hi ha dues possibilitats que no són excloents: que es fessin ofrenes als morts o celebració de banquets de record o de commemoració», subratlla.