Ja sé que les estadístiques s’han de llegir en un context més global i analitzar a partir dels diferents factors a tenir en compte, com per exemple la sèrie històrica que ens mostra l’evolució a través del temps. Si Alaior hagués sortit com a municipi amb major renda, avui tindríem el nostre batlle celebrant-ho amb tota una gamma de missatges publicitaris i fent-se protagonista principal d’aquesta riquesa, però com que no és aquest el cas, la resposta és el silenci. Ja passa amb la campanya: «Ja som + de 10.000», en la qual sembla que l’únic municipi on ha crescut la població és el nostre.
No conec la sèrie històrica d’aquesta estadística, crec que l’anterior data de 2019 i ja presentava aquesta distribució en la qual Alaior era el primer començant per darrere. És un fet del que ningú pot sentir-se content, ja que hauríem de cercar la igualtat. Va ser l’any 2011, quan el Partit Popular va assumir la responsabilitat que li atorgava una majoria àmplia de votants. Des de llavors, tant amb els governs municipals encapçalats per Misericordia Sugrañes com José Luis Benejam, el partit ha tingut 14 anys de govern.
És cert que, amb 14 anys, no ha pogut aprovar el nou Pla General d’Ordenació Urbana, com tampoc haurà pogut millorar el nostre lloc en la classificació general de pobles. A l’inrevés: la distància entre el municipi de major renda per llar i el de menor renda per llar s’ha incrementat de manera notòria.
En la informació es vincula aquesta diferència amb el fet que els municipis més ‘rics’ (Sant Lluís, es Mercadal i es Migjorn Gran) són els qui tenen un major nombre de residències de costa, vinculades directament a una major renda familiar. Però, a Alaior també hi ha nuclis de costa o disseminats importants: Son Bou, Torre-solí, Sant Jaume, Cala en Porter, Son Vitamina, Argentina, etc., que en teoria complirien aquesta funció.
Ja he dit al principi que l’atles arriba al detall de fixar mitjanes de renda per barriades, i en aquesta classificació, també és un barri d’Alaior el que apareix com el de menor renda familiar de Menorca. Està clar que les polítiques municipals tenen un pes relatiu a l’hora d’incidir en el comportament espacial de la societat i que la tendència és que les famílies amb més poder econòmic tenen la possibilitat de cercar la seva ubicació en el mapa, mentre que les de menor poder econòmic es veuen obligades a ubicar-se allà on poden, quan poden. Entre les polítiques municipals hi ha la possibilitat de reduir aquesta segregació dels espais urbans amb un instrument útil com el Pla General d’Ordenació Urbana. Entre les polítiques insulars i autonòmiques també hi ha la possibilitat d’evitar que aquesta distància econòmica entre municipis augmenti; una manera seria amb mesures de discriminació positiva a través de les inversions per afavorir als municipis més pobres i incentivar en aquests una major activitat econòmica que minvi les diferències de renda.
