Quan sa madona d’Albranca es posava a formatjar i obria en creu, amb sa mà oberta, sa colada per treure des fons de s’aufabia es plat de sa busquereta, assullà ja l’estava esperant una fieta seva per pipar-se-la. Un dia s’al·loteta tornà a sa mare es plat de sa busquereta ple de doblers. -Qui te’ls ha donats? -preguntà sa mare. -Amb sa busquereta me’n som anada darrere ses cases, a sa Cova de n’Amer, qui dóna an es barranquell, i hi som trobat una senyoreta.- «Que em vols donar sa busquereta?»- m’ha dit.- «Si fa»-som respost jo. L’ha presa, se l’ha menjada i m’ha tornat es plat ple de doblers. – Una senyoreta, dins es Barranquell… A bona banda per haver-hi senyoretes!… -Sí, mumare ; i és més garridal… L’endemà s’al·loteta prengué, com sempre, es plat de sa busquereta i quan el tornà a sa mare el va dur caramull de doblers.
-Bon pas és aquest!… -digué sa mare-. I d’a on me treus aquesta doblerada? -Som trobat sa senyoreta d’ahir dins es Barranquell, devora sa Cova de n’Amer, m’ha demanada sa busquereta, li som donada i m’ha tornat es plat caramull de doblers: -Això és per a tu, m’ha dit. Voldria que l’haguéssiu vista: és més guilanal. Entresentit d’això, l’amo d’Albranca digué a sa madona: -es cert que, de tant en quant, en es cavat fresc de dins es Barranquell hi som vist peuades d’un amenós calçat amb sabates fines de taló alt, que m’han semblat peuades de senyora, i que fins i tot he anat l’ui al bou per veure d’afinar qui em trepitja es meu cavat. I saps què hi vaig veure ahir dins es Barranquell, prop de sa Cova de n’Amer?… Una serpota disforja, com un jou de bísties… No convé que s’al·lota s’hi atraqui. A l’endemà sa madona donà sa busquereta a sa fia, i aquesta ja és partida amb so platet per darrere ses cases. Sa mare la seguí d’amagat.
Arribada sa nena an es Barranquell, sa mare, des de dalt la sentí que deia: —Si fa, senyoreta; vos don sa busquereta de bon gust ; la duia amanès per a vós. Sa mare guaita de darrere sa mata i, esperant veure una senyoreta hermosa, va veure una serpota espantable!… i tota esglaiada cridà: -Fuig, fieta meva; que aquest animalot et menjarà! -No n’hi ha cap, d’animalot: és una senyoreta…! I as mateix temps, senyoreta i serpota desaparegueren com si s’haguessen fus. I van sentir una veueta, com a gemegor des vent, que digué: -Es mal és estat per a jo, que no m’hau desencantada ; però també ho serà per a voltros: sereu pobres tota la vida… Sa serpota no ha sortida més. I an es cavat fresc des Barranquell, l’amo d’Albranca no hi ha vist mai més peuades de senyoreta.
Rebecca es una apasionada del marketing digital y una dedicada líder de equipo. Le encanta probar y compartir los últimos conocimientos sobre las tendencias de la industria, el crecimiento del mercado y el análisis de palabras clave con el nuevo algoritmo de Google y otros motores de búsqueda. Ella sabe efectivamente cómo el contenido alimenta diferentes subconjuntos del plan de marketing y comprende cómo desarrollar y compartir los activos de contenido en los canales correctos.
Enlace de origen : Sa senyora des Barranquell
