El majestuós Talaiot de Trepucó és conegut pels maonesos com s’Estalot. És una construcció megalítica, com a talaia servia per vigilar i protegia com a torre de defensa. Centre de reunions, era l’edifici important del poblat i li donava prestigi. De talaiots en tenim uns 300 estesos per tot el territori i l’arqueologia potser farà nous descobriments sobre l’ús que tenien.
La declaració de Patrimoni Mundial -tan amants com som ‘de lo nostro’- no va ser impactant per tothom. Per exemple, que en sabia jo -o vostè mateix- de la civilització talaiòtica? Ni un brot! La necessitat d’instrucció em va dur a un curs de l’Escola d’Adults.
A la primera classe amb l’argot tot d’una vaig veure que ‘estava peix’ en la matèria. Què punyetes és un hipogeu, un laminador, trepanació, balma, capada de moro, amoló, sales hipòstiles…? Ves a saber la diferència entre megalític i ciclopi. Què és la navegació per cabotatge? Que van ser primer, els dolmens o les navetes, les taules o els talaiots? Quines funcions tenien les muralles, defensa, control de l’ accés?
I com desxifrar els misteris: Qui van ser els primers pobladors? Com collons es va extingir el Myotragus Balearicus? O per què tenyien els cabells de vermell? Com feien el forat a l’enorme pedra d’entrada als dolmens? Quin tipus de ritual era fer un orifici al crani? Quina organització de treball col·lectiu tenien?
Si les pedres rallessin ens dirien com va ser la dramàtica lluita per la supervivència i com triomfà l’evolució i la vida. L’espectacular, meravellós i fascinant llegat arqueològic digne de veure i cuidar, viu dempeus acompanyat de l’entorn natural que li pertoca. No repetim el precedent de s’Estalot envoltat per la modernitat: pistes esportives, centres educatius i un pavelló.
No seria de sobres, que els que decidiran afectar de forma irreversible les dues navetes funeràries de Rafal Rubí, facin el pròxim curs de prehistòria i qualque excursió in situ. El saber no ocupa lloc, ajuda a apreciar, valorar i fins i tot, estimar.
