Suïssa, formada per muntanyes i valls, un clima fred i una tradició calvinista, ha estat terreny adobat per a l’estudi de la ment i l’ànima. J.J. Rosseau, C.G. Jung, Jean Piaget i molts altres són tractats a l’exposició «Seelen land schaften» (‘Paisatges de l’ànima’), al Landesmuseum de Zúric fins al 15 de febrer de 2026.
La topografia del país, amb boscos impenetrables i fosques valls, va ser inspiradora per a molts pintors del segle XIX, com Caspar Wolf i Henry Fuseli. Sigmund Freud (Txèquia, 1856 – Londres, 1939) introduí la psicoanàlisi a Suïssa el 1904 i en va fer un mètode terapèutic àmpliament emprat, fins al punt que avui aquesta ciutat té la densitat més gran de psicoanalistes del món junt amb Nova York i Buenos Aires. Carl Gustav Jung (Suïssa, 1875 – 1961) va ser ajudant de Freud, però s’anà distanciant de les seves teories, especialment les relatives a la relació entre la malaltia mental i la sexualitat infantil. Fundà l’anomenada psicoanàlisi analítica i va estendre el concepte de l’inconscient individual al col·lectiu, que es manifesta mitjançant els arquetips que contenen els contes, ritus, mites o llegendes. Són arquetips com els d’«el fillet etern», «el jove heroi», «el vell savi» o «la gran mare», que encara avui veim a les pel·lícules de Hollywood i que sorprenentment es troben a moltes altres cultures. Per a Jung la pintura era una eina molt poderosa per establir un diàleg amb l’inconscient, tant que en el seu conegut Llibre vermell (1913) recull moltes d’aquestes pintures, i especialment mandales, que conegué a partir del seu estudi del taoisme i l’Yijing. El mandala simbolitzava per a Jung la totalitat de l’ésser, del «jo», i és a través dels motius, colors i formes que podem penetrar en la profunditat de l’ànima. A l’exposició «Seelen land schaften» s’exposen guaixos sobre paper que exemplifiquen molt bé el poder simbòlic de l’art. Jung desenvolupà el mètode de la «imaginació activa», en el qual els pensaments, les sensacions, les fantasies i els somnis són presos com a realitat objectiva. Les pintures serveixen per portar a la consciència aquests continguts inconscients.
Zúric també veié néixer el Cabaret Voltaire l’any 1916. El formaven artistes, ballarins i escriptors com Hans Arp, Hugo Ball, Tristan Tzara o Sophie Taeuber-Arp, tots ells immigrants de diferents països europeus. Fundaren el moviment Dada per tal de qüestionar els models socials i de poder emprant els mitjans de comunicació. Si bé la influència de la psicoanàlisi no hi era tan evident com en el surrealisme, nascut també en aquells anys, l’absurd, l’ocult i l’irracional alimentaren el dadaisme.
També Rudolf Steiner (Croàcia, 1861 – Dornach, 1925) tingué l’art com a pal de paller de la seva visió holística de la humanitat, l’educació, i de les teories desenvolupades en l’anomenada antroposofia. A Dornach, a prop de Basilea, creà el 1912 Goetheanum, el centre de la Societat Antroposòfica.
Durant la primera meitat del segle XX proliferaren sanatoris i clíniques mentals a Suïssa, en els quals les activitats plàstiques eren emprades a bastament. Fins i tot, es publicaren llibres dedicats a les millores que s’observaven en els pacients, com el llibre publicat el 1921 pel psiquiatre Walter Morgenthaler, A Mental Patient as Artist, dedicat al pintor Adolf Wölfli (1864-1930), pacient de la clínica Waldau (al cantó de Berna). Aquest és l’origen del que després s’anomenà art brut.
Són nombroses les personalitats que, nascudes a Suïssa o que s’hi establiren, dugueren a terme una important tasca centrada en el potencial terapèutic de l’art: Hermann Hesse tenia en la pintura una eina essencial per a la seva activitat literària; el psicoanalista Hermann Rorscharch creà el test Rorscharch; Fritz Morgenthaler, fundador de l’etnopsicoanàlisi, es demanà, per exemple, si el complex d’Èdip era universal; Jean Piaget desenvolupà una important teoria sobre el desenvolupament psicològic dels infants; Albert Hofmann descobrí l’LSD a Basilea l’any 1943 i fou emprat com a tractament per a l’esquizofrènia, o les artistes Meret Oppenheim i Erna Schilling empraren l’art com a mètode per a autoanàlisi.
L’efecte terapèutic de l’art dona lloc avui a investigacions i programes d’implementació com el recentment celebrat a Barcelona: Healing Arts & Health. Liderat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Jameel Arts & Health Lab, amb la col·laboració de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi van tenir lloc diferents iniciatives que cercaven integrar l’art en les polítiques de salut per millorar el benestar físic, mental i social de les persones. L’art i els museus entesos com a espai de cura i refugi.
