A la infància, ens diu: «Llegia molt sobre illes. En buscava segells. Cercava a enciclopèdies, mapes o diaris les que apareixien a l’atles com a puntets, per si les trobava ampliades i podia calcar-les en fulls en blanc.»
La seva primera conquesta com a illòman va ser, als dotze anys, trepitjar un dels illots de les Medes, a la costa de Girona. Però des de llavors són moltes les illes a les quals ha viatjat. Al llibre ens parla d’un bon grapat de territoris insulars.
Pulua Kapas, davant de la costa oriental de Malàisia; Uoleva, al regne de Tonga; Caye Caulker, al Carib; Samoa; Tristan da Cunha; Solentiname, a Nicaragua; Putuo Shan, a la Xina; Martinica; Hawaii… són algunes de les terres on ens porta de viatge Bartrolí.
Són moltes illes, però no totes, és clar. Es calcula que al planeta n’hi ha més d’un milió. El país del món que en té més, segons WorldAtlas (un lloc web creat el 1994), és Suècia, amb 267.570.
A molts llibres es descriuen les illes com: «El lloc de les meravelles. L’amagatall de tresors. L’indret on tot és possible. L’escenari d’aventures i prodigis. El país on viuen les fades. La terra de l’inèdit. El ferment del misteri. L’últim refugi. Un lloc paradisíac.»
I així és com esdevenen objectes del nostre desig.
Però l’experiència viatgera i vital ensenya que les illes no són només territoris plàcids i edènics, sinó que també són indrets fràgils, amb problemes socials, econòmics i ecològics.
«Els temps moderns —diu— semblen anar contra dues de les qualitats que tant estimem en les illes: la llunyania, que encareix els transports i els intercanvis, i la feblesa demogràfica, que impedeix un desenvolupament industrial o agrari important. Qui voldria posar una fàbrica d’automòbils a Mallorca? O a Còrsega? O a la Martinica?»
Parlant del col·lapse que pot provocar el turisme massiu, el viatger dedica un capítol a Mallorca i a les Balears, en què posa de manifest el rebuig d’una part de la població a la massificació.
Bartrolí clou el seu llibre parlant de les seves dues illes preferides de la Terra i oferint unes pinzellades sobre la poc coneguda i fascinant història d’una illa deshabitada de l’Egeu on algunes troballes arqueològiques han fet pensar que podria haver estat el bressol de la primera civilització grega.
Com a complement el llibre té mapamundis d’illes utòpiques, literàries o imaginàries i una llista de novel·les i pel·lícules per a illòmans.
Un milió d’illes. Petits mons que concentren grans històries
Jaume Bartrolí
Editorial Ara Llibres
379 pàgines
