Ullclucs

Malgrat que ho pugui parèixer, això no és un manifest a la contenció emocional per a quan ens toca mirar el nostre entorn. Més aviat és una breu rendició als beneficis que ens aporta l’autoengany al nostre dia a dia. Assumir tots els mals del món actuals desperta mal de nervis a qualsevol, així que practicar la delusió és un mecanisme més de supervivència. És una estratègia més per seguir endavant sense enfonsar-nos dins l’abisme de la realitat.

Una millor pràctica que la desconnexió és destil·lar què és prescindible de la nostra atenció. Potser és menester que ens la bufi si la fumata és blanca o negra. Potser l’entorn més proper és menys vistós, però és sagrat.